Páginas

martes, 15 de noviembre de 2011

Saber discutir




Creo concienzudamente que es básica la comunicación para que las cosas funcionen...

Si no hay comunicación, hay suposición, hay invención, hay deformación de la realidad, hay: in-comunicación.



incomunicar.
1. tr. Privar de comunicación a alguien o algo.
2. prnl. Aislarse, negarse al trato con otras personas, por temor, melancolía u otra causa.


Como dice esta definición de la RAE, si no nos comunicamos nos aislamos, nos negamos a querer contactar con otra/s persona/s.


Pero muchas veces, cuando nos comunicamos surge la disparidad. La diferencia de ideas y por tanto nace la discusión.



discutir.
(Del lat. discutĕre, disipar, resolver).
1. tr. Dicho de dos o más personas: Examinar atenta y particularmente una materia.
2. tr. Contender y alegar razones contra el parecer de alguien. Todos discutían sus decisiones. U. m. c. intr. Discutieron con el contratista sobre el precio de la obra.



A mi antes, la palabra discutir me daba miedo. Me parecía que si se discutía era algo malo. Pero, cada día estoy más convencida de que lo peligroso, lo malo, lo negativo, no es discutir, sino NO SABER DISCUTIR. 


De las cosas que más estoy aprendiendo con mis compañeros es de aprender a comunicarme y a aprender a discutir. 

Discutir es escuchar. Discutir es pensar. Discutir es reflexionar. Discutir es cambiar. 


¿Cuantas cosas no funcionan, en las relaciones de personal docente, porque no  saben discutir?





5 comentarios:

  1. Sí. De fet, estic convençuda que aquelles reflexions a les que aplegue i considere valioses són, entre altres, producte de Marteta ;) I açò, sincerament, l'any passat ho veia d'altra manera, ho haguera enfocat - i moltes vegades ho feia- des de una posició d'atac i agresivitat.
    Aprendre a escoltar.....
    aprendre a canviar...
    aprendre a defendar allò en el que es creu...
    aprendre a fer-se entendre....

    ResponderEliminar
  2. Que gran eres Laura!

    Gràcies per ser Laura i gràcies per continuar amb nosaltres fent escola!

    ResponderEliminar
  3. Hola Maite, hehehe.

    Bé, volia dir que també és important saber que hi ha infinitat de tipus de comunicació, i que no ens hem d'encasellar en la comunicació oral. Sol ocórrer que ens "especialitzem" en la parla, en detriment de les habilitats comunicatives emocionals.

    "Discutir" no és més que un eufemisme d'"intercanviar experiències" (opinions, vivències, plantejaments, reflexions...) En tot intercanvi d'informació existeix de manera inherent un posicionament, una cosmovisió. Per tant, la "discussió" s'inicia des de l'instant mateix en que comencem a comunicar-nos.

    Pense que, al capdavall, no existeix "discussió", ni "debat", ni "conversa", ni "diàleg"... només l'extensió del nostre ésser vagant per ací i per allà, i de tant en tant, ensopegant amb altres éssers. Ahí queda, XD.

    Hem de perdre la por a exterioritzar els nostres pensaments, però sobretot, hem de perdre la por a canviar d'opinió, o siga, de percepció-interpretació.

    Salutacions a les dos!!!

    ResponderEliminar
  4. Gracies Maite per els teus comentaris, aquest és el nostre poder, el poder de la dial.lectica que ens diferència moltes voltes dels animals, gracies a tu per contribuir asi i demaà amb l apràctica a que la il.lusió no desaparega ;))

    Una abraçada

    ResponderEliminar